SOSI

Manifest de la Plataforma Rescatem el Solar Històric i el Passeig de l’Esplanada

El Solar Històric –ubicat intramurs a tocar de la muralla de la ciutat- constitueix la part occidental de l’antic Passeig de l’Esplanada de Barcelona. Actualment, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament, que n’és el propietari, impulsen la construcció d’un gran edifici per a l’Audiència Provincial (Passeig Lluís Companys 1-5). Aquesta decisió suposa un atemptat cultural, històric i urbanístic contra els interessos i la identitat de la ciutat i, més àmpliament, del país.

El present
En primer lloc, la referència jurídica que empara aquest projecte és un Decret-Llei franquista de l’any 1957. Es tracta de la cessió d’un lloc central de la ciutat que mostrà la connivència d’un Ajuntament franquista amb el dictador. D’una banda, construir l’Audiència en aquest mateix indret situa la Generalitat i l’Ajuntament en l’acompliment literal de la voluntat del dictador Francisco Franco. Es tracta d’una decisió que estableix de nou una infraestructura de l’estat en un lloc històricament espoliat de la ciutat. D’altra banda, el projecte amb edificis compactes i d’alçada desproporcionada altera els paràmetres urbanístics de la normativa vigent en no tenir present l’impacte paisatgístic en relació amb el passeig Lluís Companys i l’entorn de la ciutat.

El passat
En segon lloc, cal fer referència al context històric del Solar i del Passeig de l’Esplanada (1802-1880), ambdós relacionats amb les conseqüències de la construcció de la Ciutadella després de l’ocupació de la ciutat per part de les tropes borbòniques (1714). Un fet que suposà l’anorreament d’un terç del barri de la Ribera i l’establiment d’una Esplanada militar per facilitar la repressió de la ciutat en cas de rebel·lions polítiques i populars (repressió compartida amb el castell de Montjuic). Aquest espai ocupa parcialment el lloc on s’ubicaven els “tiradors dels Paraires”, els gremis menestrals, la zona industrial del rec comtal o la trinxera travessera defensiva contra les forces borbòniques. Cal recuperar la història segrestada d’aquests llocs (Solar i Esplanada). Establir-hi una institució judicial de l’estat espanyol, que ha destacat tant històricament com en l’actualitat per silenciar i combatre la identitat, la llengua i la memòria nacional del país, suposa reblar el clau repressiu, ara per part de les institucions pròpies de l’autogovern. Una perversa paradoxa.
En tercer lloc, el Solar és una referència important per a l’arqueologia de la ciutat. Avui està analitzada només un vint per cent de la seva superfície. Les restes més antigues són del període alt-medieval (s. IX-X). Però també hi va haver en aquest Solar el Palau de les Belles Arts de l’Exposició Universal de Barcelona (1888), un moment significatiu del ressorgir de la ciutat i de la represa del control per part dels seus ciutadans després dels enderrocs de les muralles (1854) i de la Ciutadella (1869). Aquest Palau va ser un indret molt actiu en termes polítics i culturals fins a la guerra civil, amb un alt nivell d’internacionalització en les seves exposicions i concerts. Durant la guerra civil va ser la seu central del Comitè de Milícies Antifeixistes. L’aviació italiana el va bombardejar (1938) i, posteriorment, l’edifici va ser enderrocat (1942) de manera que es va perdre un referent ciutadà important. Durant la Dictadura, en el Solar es van edificar els jutjats municipals que estigueren en actiu durant la part final del franquisme i una fase de la democràcia (1964-2009) fins que foren enderrocats (2017) i es possibilità la recuperació del perfil de Ciutat Vella i una nova oportunitat per a la ciutat.

El futur
En quart lloc, el projecte actual de l’Audiència revela la insensibilitat de les diverses administracions en relació amb la història col·lectiva de la ciutat i del país. Caldria recuperar la història de la ciutat en aquests indrets, un valor col·lectiu sovint massa oblidat. D’altra banda, el Passeig Lluis Companys conforma un conjunt rellevant de la ciutat. El Palau de Justícia, el Parc de la Ciutadella, el Restaurant de l’Exposició, l’Arc de Triomf i els edificis noucentistes de l’escola Pere Vila i de l’institut Pau Claris defineixen un espai gens optimitzat en termes de funcionalitat i serveis (sobreviu enmig d’un pàrquing subterrani i un sense sentit de balustrades i jardineres).
La decisió sobre el futur del Solar Històric i el Passeig de l’Esplanada suposa l’oportunitat de remodelar l’urbanisme d’una ròtula de transició entre districtes i un espai que voreja el perfil dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i de la Ribera, des de l’Arc de Triomf fins l’estació de França. Un projecte d’aquestes característiques és una oportunitat per Ciutat Vella i per Barcelona. El projecte de recuperació i impuls d’aquest espai és susceptible de ser inclòs com un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
En cinquè lloc, hi ha dèficits d’espai verd en el districte de Ciutat Vella (5,8m2/hab incloent el parc de la Ciutadella, un valor inferior a la mitjana de la ciutat i al recomanat per la OMS) que emmarquen els reptes del canvi climàtic en una ciutat densa i mediterrània com Barcelona.
Des de la Plataforma Rescatem el Solar Històric i el Passeig de l’Esplanada reivindiquem la restitució d’aquesta part del passeig –el primer jardí públic de la ciutat- perquè actuï com a refugi climàtic, i que també incorpori una museografia amb diverses estratègies didàctiques que expliquin els esdeveniments històrics que han viscut tan el solar com el passeig.
En definitiva, el projecte actual de les administracions perllonga l’expropiació històrica i franquista d’un lloc neuràlgic de la ciutat, així com la usurpació de drets col·lectius i individuals de la ciutadania. Aquest no és només un tema de barri o de districte, sinó de ciutat, de ciutadania i de país. Una ciutadania que ja té altres problemes importants en aquesta zona (gentrificació, exclusió social, sorolls, preu dels habitatges, serveis municipals deficients,…).
Es tracta d’un tema de present i de futur: la recuperació cultural, històrica i arqueològica, la projecció urbanística i ecològica, així com l’optimització dels serveis a la ciutadania.
L’Audiència provincial hauria d’estar ubicada a la Ciutat de la Justícia. I si això no resultés factible per raons tècniques, es pot situar en altres solars o edificis “buits” de la ciutat, o bé, en ser una infraestructura “provincial”, establir-se a qualsevol altra ciutat de la “província”.

Reclamem al Govern de la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona:

1. Aturar el projecte de construcció de l’Audiència Provincial
2. Iniciar un procés de negociació amb les entitats ciutadanes per tal de:
   2.1. Establir un pla de recuperació cultural, històrica i urbanística del Solar i la zona del Passeig de l’Esplanada.
   2.2. Establir un programa climàtic de ciutat i la implementació d’una zona verda i de refugi climàtic en la ubicació actual del Solar i de l’antic Passeig de l’Esplanada.
   2.3. Portar a terme una anàlisi acurada de les restes arqueològiques encara no identificades i catalogades.
   Plataforma Rescatem el Solar Històric i el Passeig de l’Esplanada /Associació Veïnal del Casc Antic
   Barcelona febrer 2025